Ahir vàrem assistir a la ponència del professor Denis Kierans, investigador del University of Oxford’s Centre on Migration, Policy and Society (COMPAS), sobre polítiques locals i migracions. 
Per mitjà de l’exemple del programa “Ciutats inclusives”, creat el 2017 i conformat per 12 ciutats de les 4 nacionalitats del Regne Unit, ha exposat que la millora dels mecanismes d’integració de les persones migrants no pot plantejar-se a escala nacional sinó municipal, per evitar els problemes de repartiment de competències entre diferents regions, així com de participació ciutadana en polítiques regionals i nacionals.
La clau de la incidència en les grans polítiques nacionals i internacionals es troba en l’enxarxament entre ciutats, connectant municipis i connectant comunitats. D’aquesta manera, es poden assenyalar problemes invisibilitzats en els eixos d’acció de les grans polítiques nacionals i internacionals, que a UK recullen en l’anomenat “Pla d’Acció”, i que són afrontats per mitjà de la creació de diversos grups de treball que inclouen polítics i tècnics municipals, ONGs, societat civil i altres actors, i que recullen la seva acció en aquest mateix “Pla d’Acció”. 
En aquest sentit, la comunicació entre diferents actors socials, i entre diferents ciutats que internacionalment s’han adherit al projecte, és l’eina que li dona sentit polític, però el futur d’aquesta iniciativa només és possible per mitjà d’una acció que, més enllà d’eslògans o de discursos polítics, doni suport a la integració social per mitjà de l’accés al mercat laboral perquè la integració social es porti a terme des de l’autonomia de la persona.
